Cada vegada que la Federació Escola Valenciana anuncia l’organització d’un Congrés ja sabem que serà un èxit: Que estarà ben organitzat i ben plantejat, amb les darreres novetats educatives i amb comunicadors excel·lents. Sabem que serà un Congrés amb continguts que tocaran la fibra dels assistents i que els descobrirà de quina manera han de mirar i atendre l’ensenyament al nostre País. I això com ho sé? Doncs, ho sé per experiència, perquè he assistit als anteriors i mai no m’han decebut.
Els Congressos d’Escola Valenciana sempre s’han avançat al seu temps i els conferenciants, ponents i comunicadors que ens han acompanyat han sigut: investigadors, estudiosos i científics, personalitats d’arreu del món de reconegut prestigi en l’àmbit educatiu i social, que ens han aportat les darreres investigacions, treballs d’èxit i degudament contrastats de tot allò que ens presentaven.
Escola Valenciana es va plantejar, allà per l’any 1993, amb molt bon criteri, celebrar un Congrés. Volien saber què havia passat després de 10 anys d’aprovació de la LUEV (Llei d’Ús i Ensenyament del valencià) Una llei que es va aprovar només entrar a governar l’esquerra en aquest País. La normalització lingüística del País Valencià era un deure, una obligació, s’havia de regular el més aviat possible, i així va ser com en novembre de 1983, es va aprovar la LUEV. Després de la seua aprovació, amb il·lusió i esperança, el món educatiu es va posar en marxa i 10 anys després s’havia avançat molt, s’havia engegat una maquinària lenta però que consideràvem imparable, amb algunes pedres en el camí col·locades, com sempre, per la dreta reaccionària que sempre hem tingut i per alguns dels «nostres» que els semblava que s’anava massa de pressa. Per això, com no podia ser d’altra manera, el I Congrés d’Escola Valenciana no tenia dubtes, havia de posar en valor tot el treball que s’havia fet: l’experiència rebuda, la implicació i el compromís de tota la comunitat educativa. Havien passat 10 anys i ja era hora d’avaluar i valorar la seua aplicació. Es va celebrar l’any 1993, tenia com eix vertebrador: Avaluar els 10 anys d’aplicació de la LUEV, i puc dir, sense por a equivocar-me que La Immersió Lingüística va ser l’estrella del Congrés, bona mostra del què dic és que Jim Cummins, professor de la Universitat de Toronto (Canadà), expert en l’aprenentatge bilingüe, va ser qui va impartir la conferència inaugural. També hi van haver Ponències i Comunicacions impartides per professorat de tot el nostre àmbit lingüístic que compartien el mateix objectiu, la normalització lingüística de l’ensenyament. I així va ser com: la immersió lingüística, les actituds lingüístiques, la formació inicial i permanent del professorat, la importància de l’ús social, les experiències d’immersió arreu de l’Estat Espanyol i també arreu del món, van impregnar els assistents i va ser la primera petjada de moltes altres que vindrien. Aquell Congrés va ser un congrés rodó, on tots ens vam sentir inclosos, i on es va retre homenatge als nostres mestres, aquells que ens van precedir i van fer possible que arribarem on estàvem en aquell moment, un moment il·lusionant i amb un horitzó clar.
Si m’he esplaiat en el I Congrés, és perquè pense que cal saber d’on venim per entendre on estem i saber com continuar.
Els anys han passat i Escola Valenciana sempre fidel als seus principis ha anat fent i ha entés que, encara que la seua activitat és diversa, vertebrada per Les Trobades, havia de refermar-se en Congressos on es compartiren aprenentatges i idees, es reflexionara, s’avaluara i arribarem a Conclusions que, una vegada publicades, pogueren ser referència de la política educativa i lingüística que s’hauria de fer al nostre territori.
El II Congrés, any 1997, va girar al voltant de tres blocs principals: Innovació i Renovació Pedagògica, Llengua i Cultura, Valors i Actituds. Les comunicacions van ser riques i interessants, exposades amb rigor per docents ben reconeguts, treballant amb equip i demostrant que l’equip és el que fa escola. Entre les comunicacions, apareixia el treball d’immersió lingüística, com un programa d’èxit.
La Federació Escola Valenciana, per sort, continuarà treballant i ens oferirà un III Congrés l’any 2002. Era l’època de la globalització i l’escola ho havia d’entendre però resituant el paradigma i fent bandera d’una idea força: Partir del local per arribar al global. Un Congrés necessari, innovador, una vegada més era capdavantera. Tres blocs genèrics van vertebrar les Conferències i Ponències, introduint les Aules Debat i els Aparadors: Entendre la globalització; Llengua, cohesió social i renovació pedagògica; Cultura pròpia i multiculturalitat.
Escola Valenciana i Societat Sostenible, serà el títol del IV Congrés, any 2006, ja fa 10 anys que ens governa la dreta, l’impuls oficial al valencià és pràcticament inexistent, però Escola Valenciana continua organitzant Trobades i Congressos. El Congrés torna a ser un èxit de participants i de continguts avançats: La sostenibilitat implica el manteniment i potenciació de la pluralitat de cultures, ètnies, religions, llengües i formes de vida en general». S’elabora un Llibre Blanc del Territori, amb un Decàleg pel 2010, on s’afirma que: Són centres mediambientalment sostenibles aquells que apliquen els programes d’educació bilingüe òptims: els d’Ensenyament en valencià i els d’Immersió Lingüística.
Encara un Congrés més, el V Congrés, any 2011, on es pretén fixar les bases científiques i nodrir d’experiències el model d’ensenyament de qualitat que Escola Valenciana ha anat bastint durant més de 25 anys. Quatre seran els eixos d’aquest Congrés: Plurilingüisme i Interculturalitat; Participació social i valors; Innovació i noves tecnologies; Sostenibilitat i Medi Ambient.
I és així com ens trobem a les portes d’un VI Congrés, que esperem es celebre en desembre de 2020, una vegada més Escola Valenciana aposta per tres eixos que ja han estat abordats i debatuts en anteriors congressos, ja sabem que l’aprenentatge no és lineal, és circular i tornar a tractar els mateixos temes des d’altra perspectiva i amb més profunditat fa que les actituds, els coneixements s’assenten, s’arrelen, com diu la campanya de les Trobades 2020 «Som Arrels». Coeducació; Ensenyament inclusiu i Plurilingüisme i Transformació digital a l’ensenyament. Estem en un moment crucial, en un temps on s’ha demostrat que l’ensenyament digital i telemàtic pot implementar els aprenentatges de continguts, però no pot suplir les relacions, l’afectivitat, el contacte que implica el creixement dels éssers humans com a éssers socials.
Els Congressos d’Escola Valenciana han anat més enllà de la llengua però han demostrat que tot es pot aprendre en valencià i que el camí del local al global passa per això, per partir de la nostra realitat, de les nostres arrels, per descobrir el món, amb altres llengües però partint de la nostra, amb tot el coneixement que ens envolta. Perquè, què és l’escola si no això, un lloc on acompanyar el nostre alumnat en el seu descobriment global d’aprenentatges, de relacions, un lloc on potenciar el caràcter i fer florir totes les seues potencialitats, massa vegades amagades per una educació conservadora, repetitiva, conduïda per uns camins foscos, lineals i sense llum, que ja saben on desembocaran.
Tudi Torró Ferrero
juny, 2020