Avel·lí Flors-Mas
Escola Valenciana—Federació d’Associacions per la Llengua ha posat fil a l’agulla del seu VI Congrés. Només aquest fet ja hauria de ser motiu de celebració. En temps d’individualisme i atomització social, de dissolució de vincles comunitaris i de caiguda de l’associacionisme entre les valencianes i els valencians —en altres paraules, en un context de feblesa de la societat civil organitzada— que una entitat com Escola Valenciana arribe al seu 30é aniversari amb bona salut i ganes de renovar discursos sobre coeducació, plurilingüisme i transformació digital és, ja d’entrada i sens dubte, una bona notícia.
Escola Valenciana ha demostrat que vol i pot continuar sent una peça clau en la necessària transformació sociolingüística del País Valencià. Són molts els reptes que tenim per davant, com a societat, per a enfortir la nostra llengua pròpia, el valencià. N’enumeraré alguns, sense capacitat ni voluntat de ser exhaustiu:
- Fer front a l’erosió de l’ús social del valencià, especialment palpable en les grans ciutats del País, tot enfortint el teixit associatiu i la societat civil per tal que sindicats, bandes de música, grups de cultura popular, entitats esportives i de lleure, moviments socials i grups de suport mutu, entre altres, continuen sent espais de referència en l’ús públic del valencià, i contextos acollidors i motivadors que faciliten l’ús del valencià als seus “vells” i “nous parlants”.
- Garantir que totes i tots els estudiants acaben l’escolarització obligatòria amb una competència alta i equivalent en valencià i castellà i una competència funcional en anglés, tot estenent els programes òptims d’educació per al plurilingüisme a tota la xarxa educativa (pública i privada) i a tot el territori valencià; i que es faça efectiu el dret a rebre classes en valencià a les universitats del País.
- Revertir la invisibilitat i pràctica absència del valencià en el consum audiovisual i a les xarxes dels infants, adolescents i joves, ampliant l’oferta i fent que els productes ja existents arriben als seus consumidors potencials.
- Posar fi a la discriminació i vulneració dels drets lingüístics de les persones valencianoparlants quan s’adrecen a l’administració pública local, autonòmica i estatal, així com a les forces de seguretat i el poder judicial, tot garantint la plena competència lingüística dels treballadors públics.
- Convertir realment el valencià en un patrimoni compartit i un punt de trobada, identificació i cohesió del conjunt de la societat valenciana, més enllà de l’origen geogràfic i lingüístic dels seus membres, i curtcircuitar els intents de conflictivització i encasellament polític i ideològic de la llengua.
Caldrà tota la intel·ligència, tota l’organització i tot l’entusiasme per a abordar-los amb eficàcia, des d’Escola Valenciana i des de totes les instàncies de la societat civil organitzada. Hi ha quatre punts, però, en què al meu parer l’aportació d’Escola Valenciana és i serà insubstituïble:
- Crear sinergies entre polítiques de dalt a baix i de baix a dalt. Per a donar fruits i ser realment transformadores, les polítiques lingüístiques governamentals (de dalt a baix) han d’anar de bracet d’un fort moviment cívic i associatiu (de baix a dalt) que les supere i que reivindique la necessitat d’anar més lluny del que el càlcul polític i electoral assenyala com a “prudent” en cada moment. A més, és de vital importància no cedir el patrimoni de la mobilització social a les forces conservadores i reaccionàries, que només es mouen per a mantenir un statu quo que, des del punt de vista sociolingüístic, perpetua la posició subsidiària del valencià i la vulneració dels drets dels seus parlants.
- Fomentar i visibilitzar el suport familiar, docent i comunitari a l’educació en valencià. En la mateixa línia, és fonamental que la promoció dels programes que situen el valencià al centre de l’aprenentatge plurilingüe es visibilitze com una demanda de famílies, docents i de la comunitat educativa en conjunt, en la mesura que contribueixen a la igualtat d’oportunitats i a la cohesió social. L’impressionant desplegament organitzatiu i logístic que any rere any representen les Trobades d’Escoles en Valencià han estat la punta de la llança d’aquesta reivindicació, i sens dubte ho continuaran sent els propers anys. És molt important, també, conscienciar i apoderar el cos docent perquè prenga un paper protagonista com a agent de dinamització i transformació sociolingüística a les aules, tot recuperant l’esperit dels i les mestres pioneres en l’ensenyament en valencià.
- Crear espais d’ús del valencià en un context d’intercanvi intercultural. La diversitat de llengües i d’accents presents al nostre territori és un patrimoni compartit que enriqueix el conjunt de la societat valenciana, però no podem renunciar a que el valencià ocupe una posició central en aquest marc. Cal continuar impulsant espais que, com el Voluntariat pel valencià i altres, generen espais de convivència i intercanvi a través del valencià, i que faciliten el procés d’incorporació al valencià de més i més “nous parlants”.
- Impulsar l’ús del valencià en la cultura popular juvenil. Seria reduccionista considerar les tendències que observem en els i les jóvens d’avui dia com un espill del País Valencià del futur. Amb tot, el cert és que els referents que tenim i les relacions que establim en l’etapa juvenil marquen en bona mesura la nostra vida adulta, i per això és de vital importància que els i les jóvens valencians disposen de referents positius i atractius d’ús de la llengua, i que disposen d’espais de trobada per compartir-los amb parlants d’arreu del País i de la resta del domini lingüístic. Iniciatives com La Gira i el Feslloc han jugat un paper cabdal en el camp musical. Caldria estar pensant, ara, en com oferir suport a la generalització de l’ús del valencià en els continguts a les xarxes (YouTube, Instagram o TikTok). I el que és més important: com es pot impulsar la implicació d’adolescents i joves al projecte d’Escola Valenciana per a evitar perdre el “pols” dels seus interessos, necessitats i preocupacions.
Per a fer front a aquests i altres reptes, tot l’ànim i l’empenta als i les participants del VI Congrés d’Escola Valenciana. Com diuen els bascos: ezina ekinez egina. El que ens sembla impossible, amb esforç, s’aconsegueix!
Biografia
Avel·lí Flors-Mas (Castelló de la Plana, 1988) és sociolingüista, investigador del CUSC—Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona, professor associat de sociolingüística i política lingüística a la Facultat de Filologia i Comunicació de la mateixa universitat, i col·laborador docent de la Universitat Oberta de Catalunya. És llicenciat i doctor en Filologia Catalana, amb una tesi sobre els usos lingüístics i les identitats socials d’adolescents valencians i catalans, reconeguda amb el Premi Jaume Camp de Sociolingüística l’any 2017. En l’actualitat les seues línies de recerca inclouen els estudis sobre llengua i joves i sobre llengua i immigració als territoris de llengua catalana, sobre demolingüística, i sobre política i planificació lingüístiques, amb un focus en la sociolingüística de l’educació. Des de 2019 és membre de la junta de la Societat Catalana de Sociolingüística. És amic d’Escola Valenciana i ha participat en diferents moviments socials i polítics a favor del valencià, entre els quals destaca la plataforma unitària Castelló per la Llengua.