“Arrels de vida, llavors de futur” són les paraules emblema que encapçalen les trobades valencianes de 2020. Un punt d’encontre, on es pretén posar en valor la necessitat d’assegurar que els nostres xiquets i xiquetes puguen gaudir d’una educació de qualitat, en valencià, innovadora, inclusiva, en definitiva, d’una escola viva i activa, on l’alumnat és el vertader protagonista, d’una escola arrelada, que no haguera estat possible sense el treball de tots aquells i aquelles que ens han precedit.
Hui ens centrarem en elles, en les arrels, en aquestes dones que van defensar els seus ideals, anant a contracorrent a la seua època, dones cultes i independents, com Empar Navarro, qui constitueix una figura clau en la lluita d’una escola valenciana, basada en la renovació pedagògica, en l’alumne/a i en la llibertat de pensament.
Totes aquestes dones, referents de l’escola valenciana,que amb la seua resiliència i coratge, han fertilitzat les idees, els pensaments i la saviesa de la nostra cultura i a qui sens dubte, devem recordar i retre memòria, com a fonaments indispensables d’allò que ara esdevenim.
Així, les idees de totes elles conformen els nostres teixits culturals i socials, s’estenen com arrels per sota terra, per arribar a totes i tots nosaltres, establint interconnexions i xarxes,les quals, en una relació de simbiosi amb les noves tecnologies, podem recuperar, donar força i empoderar, per seguir fent escola valenciana.
I tanmateix, així com les arrels sostenen les plantes i les nodreixen, així és com nosaltres, els valencians i valencianes, ens nodrim, amb la circulació de coneixements, de sabers, i d’energia que rebem gràcies a la llum de l’educació, mitjançant la qual, es genera un procés d’aprenentatge, és a dir, d’una vertadera fotosíntesi humana. Nodrits per tant, per la llengua que es la saba nostra, la que condueix els nostres coneixements, la nostra forma de ser, de pensar, de sentir, d’entendre el món i en definitiva de viure.
Una llengua, que ens acompanya des de dins cap a fora, i que representa qui som i com som. Una llengua valenciana de tots i per a tots, que assegura la inclusió dels que ja estem, però també la dels qui vindran, i que permet, que totes les persones formen part, sense pegats, sinó de manera genuïna, de la nostra societat valenciana.
Ara bé, tal i com els llauradors preparen la terra i estenen les llavors, els mestres, escriptors, cantants, científics valencians plantaran les llavors d’allò que són, futures plantes que tal vegada no germinen totes alhora, ni de la mateixa manera. Algunes ho faran molt ràpid, i d’altres no obstant, hauran d’esperar que el clima i les condicions ambientals adequades les deixen germinar…Però no dubtem, que aquestes llavors de futur, un dia o un altre brollaran per donar nous fruits, per sembrar noves llavors.
Cal per tant recordar la importància, com a mestres, de la nostra tasca, de la nostra llavor, que no es tan sols allò que diem, sinó més bé, allò que som, que sentim, que compartim, allò que oferim als nostres alumnes, la forma en que els reconeixem, els mirem, els ajudem…i que guardarà esperant el moment oportú per germinar i fer créixer noves arrels.
I és per això, la rellevància de tenir present que tu, que jo, que nosaltres, també som llavors.
Antonio Belda i Sara Fenollar