La interacció amb dispositius electrònics, interfícies i continguts multimèdia és molt present a la nostra vida quotidiana i condiciona part de les nostres decisions, els nostres aprenentatges, les nostres formes de relació i fins i tot la construcció d’imaginaris d’auto-representació. Les formes d’aquestes interaccions i la seva inclusivitat estan determinades pel conjunt de professionals que treballen amb diverses funcions en l’àmbit tecnològic.
La reduïda presència de les dones en aquest sector, com sabem, fa que els productes digitals es basin, en molts casos, en visions androcèntriques que perpetuen estereotips sexistes. Una situació crítica les decisions de poques persones, en majoria homes, tenen un impacte significatiu en la vida de la ciutadania, del seu accés i participació en el món digital. Això és especialment problemàtic si parlem d’eines de tecnologia educativa perquè hi ha una afectació a persones en desenvolupament.
Segurament la indústria del videojoc és el sector on aquest impacte és més evident, especialment en la formació d’imaginaris sexistes. Però qualsevol producte digital (plataformes per xarxes socials, aplicacions) té un impacte igualment crític en la vida de les persones, encara que la transmissió de visions androcèntriques no sigui tan evident i explicita.
Qualsevol interfície, o sigui, l’entorn dissenyat que defineix la interacció de la persona amb un dispositiu o entorn digital, ve carregada, encara que no ho sembli, de significats, estètiques i polítiques que reflecteixen una determinada visió del món i de les seves relacions de poder.
En aquest sentit la ceguesa al gènere que afecta les praxis al sector tecnològic implica la transmissió de visions androcèntriques i la generació de productes digitals no inclusius, reduint de forma significativa el seu potencial de transformació de la societat. Un disseny tecnològic cec al gènere i no compromès amb l’ètica, amb el respecte dels drets humans i amb la inclusivitat és un element d’alta perillositat social, tenint en compte la ubiqüitat de les interaccions digitals que la ciutadania experimenta cada dia i els condicionaments que en resulten.
Per totes aquestes raons és urgent i necessari incorporar a la formació tecnocientífica superior l’ús d’eines analítiques i reflexives que permetin als/a les estudiants identificar clarament l’impacte de les seves decisions sobre l’experiència de les persones.
En aquest sentit, en primer lloc és fonamental visibilitzar les contribucions de les dones al desenvolupament tecnocientífic i donar a conèixer a l’alumnat les iniciatives tant del món professional com dels contexts més activistes on les dones impulsen diferents maneres l’autoinclusiò i respecte de la diferencia al sector tecnològic.
En segon lloc s’haurien d’incorporar a la docència dinàmiques no hegemòniques de pensament, formes diverses de co-creació de coneixement i metodologies de treball horitzontal. En altres paraules, experiències d’aprenentatge actiu i investigació participativa on es treballa de forma vivencial i no jeràrquica a partir de la reflexió al voltant de la tecnologia per a la millora de la seva inclusivitat i per a la despatriarcalització del sector tecnològic.
Exposar l’alumnat a pràctiques amb aquestes característiques o fomentar la seva participació en esdeveniments on es reflexiona sobre aquestes temàtiques sembla una estratègia efectiva per reflexionar sobre les dinàmiques de poder, els estereotips sexistes i els mandats de gènere arrelats als processos de disseny i implementació de la tecnologia. És més, permeten modificar els sistemes de creences de l’estudiantat, ampliant el seu espectre de valors, millorant la comprensió de la seva tasca professional i del seu impacte en la societat.
En aquesta línia La Xarxa Vives d’Universitat ha publicat un conjunt de guies per incorporar la perspectiva de gènere als diferents àmbits disciplinari de la a la docència universitària.
Modificar els discursos, les pràctiques i els valors implícits en els processos de disseny i desenvolupament de tecnologies i els programes educatius que formen els professionals que els conceptualitzen és un factor clau per redefinir les relacions tradicionals entre gènere i producció de tecnologia. Apostar per una docència no cega al gènere no només millora la qualitat de l’oferta formativa si no que dóna pas a dissenyar de forma col·laborativa un futur comú més inclusiu, on la tecnologia es configura com un mitjà per a assolir els objectius del desenvolupament sostenible i encarar els reptes contemporanis com la salut planetària, les urgències socials, la participació democràtica així com l’eliminació de violència masclista i de totes les desigualtats socials.
Dra. Susanna Tesconi
Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació