Vull començar el meu escrit agraint a Escola Valenciana el bon criteri a l’hora de considerar el plurilingüisme com un dels eixos de treball necessaris en el sisè congrés previst per al proper mes de desembre. Em complau especialment que una institució com Escola Valenciana, que va néixer amb l’objectiu de normalitzar el valencià amb la immersió lingüística com a mètode, assumeixi sense reticències que l’escola al País Valencià ha de ser avui, una escola en valencià amb projecte plurilingüe.
L’evolució en els usos lingüístics i els nous contextos sociolingüístics requereixen un model d’ensenyament de llengües evolucionat, que doni resposta als nous reptes d’aprenentatge de llengües transnacionals i d’acolliment de les llengües de les famílies; sense perdre els principis que han convertit aquesta institució en un model per a la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.
Per trajectòria i experiència professional en tots els territoris dels Països Catalans, puc constatar que el terme plurilingüisme sovint és rebut amb recel pels defensors d’un ensenyament que pretengui la llengua del territori com a llengua vehicular. I em resulta comprensible, perquè ha estat un terme altament polititzat. Encara no existeix un consens social clar sobre els conceptes de normalització/ immersió/plurilingüisme doncs no ens els han presentat d’una manera evolutiva sinó com a conceptes dicotòmics i contraposats. És per això que cal despolititzar el tema lingüístic i traslladar-lo al terreny de la ciència, fonamentat en com les persones aprenem les llengües, basat en els nous contextos i projectat en les noves necessitats.
Normalització lingüística i plurilingüisme no són conceptes dicotòmics, sinó evolutius. Ens cal un model conciliador, que situi el valencià com a eix vertebrador d’un projecte comú i que interrelacioni les llengües, per comptes de confrontar-les en una distribució horària compartimentada, on si unes llengües sumen, les altres resten.
Però,
- Com “aterra” aquest plantejament d’interrelació de llengües en l’activitat diària de l’escola i/o institut?
- Poden les metodologies de treball cooperatiu i per projectes facilitar la interrelació entre llengües?
- La formació inicial i permanent del docent garanteix actualment la construcció d’un perfil de mestre plurilingüe amb sensibilitat per establir relacions entre les llengües d’aprenentatge i les llengües dels alumnes?
- Com podem garantir una didàctica de l’oralitat de qualitat i una avaluació integrada en la situació comunicativa real?
- Quins instruments tenim per a autoavaluar el desenvolupament del projecte plurilingüe de centre i la garantir una presa de decisions fonamentada i adaptada a cada context?
- Quins recursos tenim per explicar a les famílies i la ciutadania en general l’escola en valencià i el seu projecte plurilingüe?
Hem de debatre molt sobre aquests assumptes perquè com a professionals de l’educació, hem de capacitar-nos en el coneixement del procés d’adquisició de la competència plurilingüe. Hem de voler evitar que siguin els jutges o els partidismes polítics qui prenguin la paraula dins les nostres aules, com passa massa sovint. Hem deixat que ens imposin línies diferenciades, distribucions horàries entre llengües i models que no tenen en compte les finalitats educatives, ni els seus principis ni els referents de context. Això no ha estat eficaç per a l’aprenentatge i s’ha desviat l’atenció de la didàctica a la confrontació d’hores.
Hem de saber que el model no ens garantirà el procés. La solidesa del procés d’adquisició de la competència plurilingüe ens la garantirà la presa de decisions professional i fonamentada per part de l’equip docent. Aquesta presa de decisions ha de tenir en compte el següent:
- Els principis d’adquisició de la competència plurilingüe com a fonamentació en coneixements científics acceptats.
- Les finalitats de l’ensenyament plurilingüe.
- Les tensions que cal preveure i el balanceig adequat a les polaritats.
- Els referents que han de guiar la presa de decisions.
Una altra aspecte derivat de les decisions polítiques que ha privat als equips docents de comprendre la naturalesa del projecte lingüístic i el seu procés de desenvolupament, és l’obsessió de l’Administració Educativa per implantar programes educatius que s’han d’aplicar al dictat i arribar al màxim d’escoles possible, dissenyats amb un nivell de concreció que no correspon a l’Administració Educativa sinó als equips de professionals. Aquesta “invasió de competències” ha inhibit la reflexió dels docents, la presa de decisions fonamentada i per tant la seva capacitació.
La Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans ha impulsat, des del curs 2014-2015, la Recerca Fem l’escola plurilingüe (R+D+I). La recerca, basada en el Marc d’Ensenyament de Llengües Vives[1] té per objectiu la professionalització dels equips docents per a la construcció d’un projecte plurilingüe que parteixi de la llengua catalana, que reconegui i aculli les llengües de les famílies i que projecti l’aprenentatge de les llengües transnacionals de manera interrelacionada, en lloc de confrontar-les en una distribució horària on, si unes sumen, les altres resten.
Aquest marc permet comprovar que normalització lingüística i plurilingüisme no són conceptes dicotòmics sinó evolutius. També permet constatar que la intercomprensió és el mètode més adequat per a actualitzar les metodologies immersives sense perdre els seus principis fundacionals.
La recerca, que ha adoptat el mètode d’investigació educativa participativa, ha implicat a més de 600 escoles distribuïdes per Catalunya, Catalunya Nord, Occitània i Illes Balears. 100 d’aquestes escoles s’han constituït en grups de treball organitzats en xarxes territorials i han col·laborat en la recollida d’evidències.
Les xarxes de treball s’han desenvolupat amb doble objectiu:
– L’acompanyament al procés de professionalització docent per a la construcció d’un projecte plurilingüe que prengui com a referència el Marc d’Ensenyament de Llengües Vives.
– La recollida d’evidències sobre la identificació de necessitats en la professionalització docent, el valor de canvi dels instruments pedagògics aplicats amb el suport del treball en xarxa, i la identificació dels elements de transformació educativa[2].
La finalitat és proporcionar estructura de pensament per a la presa de decisions fonamentada a partir d’instruments pedagògics amb dimensió formativa, per a l’avaluació d’infants, docents i centres (Scriven, 1967). La col·laboració entre els investigadors en recerca-acció i els docents, converteix als darrers en d’investigadors associats (coinvestigadors en diuen Florensa i Sols, 2017) atès que no són aplicadors sinó participants en l’anàlisi i en la presa de decisions. (Kemmis, 1984; Elliott, 1990). L’avaluació es considera una forma de recerca per a la innovació. (Mateo i Andrés, 2017).
L’equip de recerca s’ha anat ampliant amb equips multidisciplinaris de diferents territoris de llengua catalana i occitana. Aquests equips, formats per investigadors de diverses universitats i equips docents, han adaptat els instruments pedagògics al seu context sociolingüistic i en fan una aplicació reflexiva. Des de la Societat Catalana de Pedagogia, seguim acompanyant el procés i recollint evidències científiques. Confiem poder ampliar la recollida a altres territoris i així arribar a establir uns principis universals de la didàctica del plurilingüisme en les terres de llengües minoritàries.
Carme Rider i Serra.
Coordinadora de la Recerca Fem l’Escola Plurilingüe
Presidenta de la Societat Catalana de Pedagogia, Institut d’Estudis Catalans
Barcelona, 30 de maig de 2020.
[1] Rider Serra, Carme (Coordinadora) (2015): Marc d’Ensenyament de Llengües Vives. Edició de Grup Promotor Santillana. ISBN 978-84-9047-010-7
[2] SCP-FEP informe 2019, a la xarxa https://per.espais.iec.cat/