PATIS COEDUCATIUSCoeducacióFlorida Universitària – Catarroja (Horta Sud)Sandra Molines Borrás Profesora doctora La Florida. Unidat d’Educació.
Projecte adreçat a centres de primària i secundària.
Xiquetes i xiquets parteixen d’una diferent socialització en molts àmbits de la vida. Les
persones naixem amb un sexe determinat i també amb una imposició cultural distinta (la
masculina o la femenina) causada per l’aprenentatge del gènere.
El gènere s’aprén del contacte i interacció amb la resta de persones, d’observar
conductes, imitar rols, gustos, interessos, professions, formes d’expressar els afectes i les
emocions, de conformar-nos a l’expectativa social projectada a partir del nostre sexe, etc.
I que es manifesten de forma diferenciada en els homes i en les dones.
Cal tindre en compte que, quan parlem d’homes i dones (xiquets i xiquetes), com d’un tot
homogeni, com una essència, no estem, clar està, identificant tots els homes amb els
atributs o estereotips negatius de la identitat masculina, ni de les dones amb els trets del
victimisme i l’opressió. El que sí pretenem, és donar una explicació a les influències del
patriarcat en la vida de les persones. Aquest es presenta agressiu, jeràrquic, conservador,
essencialista i està valent-se de la por de les persones per no desaparéixer. La por dels
homes a perdre els privilegis. La por de les dones a agafar la responsabilitat de la pròpia
vida i dels propis desigs. La por de totes les persones diferents i marginades per la seua
identitat. (Rosa Sanchis Caudet, 2006, pàg. 15).
Avui en dia, encara s’observa una imatge totalment estereotipada i poc diversa en els
personatges masculins i femenins als mitjans de comunicació, ens intenten vendre joguets
diferenciats per a xiquets i xiquetes cada nadal; les activitats extraescolars presenten una
gran diferenciació marcada per qüestions de gènere; les professions i orientacions
vocacionals segueixen tenint una càrrega segregada molt important; i, als centres
educatius, les tasques vinculades amb les cures (sobretot a infantil) i amb les
responsabilitats familiars sobre temes escolars, recauen majoritàriament en les dones.
Aquesta transmissió d’estereotips i rols de gènere té, en moltes ocasions, caràcter
inconscient i es troba dins del currículum ocult.
La influència de l’estereotip i de les qualitats pròpies que s’associen a dones i homes es
projecten en forma de caricatura i resumeixen gràficament les atribucions que s’espera de
cada sexe (Geneviève Fraisse, 2016). L’oposició als manaments de gènere i a
l’assumpció binària dels gèneres (sols existeixen els masculins i femenins), és una gran
responsabilitat i funció de la coeducació.
Habitualment, acabem fent nostre el discurs socialment construït. En aquest cas, assumint
el gènere, no com un constructe social fruit de l’aprenentatge, sinó com una categoria
dicotòmica que resideix en l’interior de les persones (Joaquín Piedra, Rafael García,
Águeda Latorre i Carlos Quiñones, 2013).Deconstruir els estereotips de gènere és imprescindible si volem dissenyar noves
socialitzacions igualitàries que trenquen la idea el gènere com a destinació, la possibilitat
de nous models de feminitat i masculinitat passa, indubtablement, per qüestionar els
mandats culturals hegemònics (Carmen Ruiz- Repullo, 2017, p.172)
És per aquest motiu que cal treballar de forma coeducativa i alliberar-nos de la càrrega
que suposa l’aprenentatge d’un gènere que redueix l’expressió de la llibertat i de la
diversitat.
Caldria obrir la mirada i atendre els aprenentatges del gènere que, de forma distinta i
injusta, puga estar tenint el nostre alumnat, és una tasca curricular igual d’important que
saber llegir, sumar o memoritzar les diferents parts del cos humà. Educar per una
ciutadania que visca positivament la diversitat i combata el sexisme i la violència de
gènere és un dels principals reptes del sistema educatiu.
Seria necessari, no obstant això, reconéixer si tenim els coneixements, estratègies i la
motivació necessàries per a iniciar l’apassionant procés de reconéixer i desarticular, el
nostre propi gènere.
Tenim una de les professions més importants del món, ho sabem i no ho hauríem
d’oblidar mai. L’escola és un dels motors del canvi social amb més poder que existeix, i tu,
afortunadament, formes part d’aquesta maquinària.
Tesi doctoral: La coeducació en un centre educatiu: Anàlisi del pati escolar. Universitat
de València, 2016. Sandra Molines Borrás.

Top