CURRÍCULUM
Bel Olid (Mataró, Maresme, 1977) escriu, tradueix i ensenya literatura i escriptura creativa. Manté una intensa activitat de traducció al català i, en menor mesura, també al castellà, principalment d’obres de literatura infantil i també de literatura feminista per a adults. Ha traduït de l’alemany, l’anglès, el francès, l’italià i el castellà.
Es dona a conèixer el 2010 gràcies al Premi Documenta per la novel·la Una terra solitària, i al Premi Rovelló d’assaig pel treball Les heroïnes contrataquen. Models literaris contra l’universal masculí a la literatura infantil i juvenil. Dos anys després guanya el Premi Roc Boronat amb La mala reputació, un recull de narrativa breu que gaudeix d’una gran acceptació entre la crítica i el públic lector. L’any 2016 treu un nou recull de relats, Vents més salvatges, publica l’àlbum il·lustrat Gegantíssima i rep el premi Apel·les Mestres de literatura infantil amb l’obra Viure amb la Hilda (i els seus inconvenients). A Vides aturades (2017) relata el testimoni de persones que busquen refugi a Europa. A Feminisme de butxaca, kit de supervivència (2017), que va ja per la novena edició, reflexiona sobre la discriminació per motius de gènere en la nostra societat. El 2018 apareix el seu primer poemari, Ferida, udol, viatge, illa i el 2019 l’assaig Follem? De què (no) parlem quan parlem de sexualitats, i també l’àlbum il·lustrat Les bruixes d’Arlet. El 2020 ha publicat l’assaig A contrapel, o per què trencar el cercle de depilació, submissió i autoodi. Les seves obres han estat traduïdes al castellà, el portuguès, i el gallec, i aviat sortiran en anglès l’assaig A contrapel i el recull de contes Vents més salvatges.
Col·labora en nombrosos mitjans culturals i a la premsa escrita. Ha presidit el Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris (CEATL – Conseil Européen des Associations de Traducteurs Littéraires, 2013-2015), i des de març de 2015 presideix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
RESUM DE LA PONÈNCIA
La idea de coeducació no és nova; fa dècades que se’n parla i es practica. Però, si ve especialment durant els anys setanta va tenir un impuls important a casa nostra, després de la llarga aturada pel que fa als avenços en igualtat que va suposar la dictadura, en els darrers temps sembla que n’hi hagi prou de barrejar nens i nenes a la mateixa aula perquè la coeducació sorgeixi màgicament.
Tanmateix, tots els estudis demostren que sense una acció directa i conscient, dirigida a pal·liar les desigualtats socials entre gèneres, limitar-se a barrejar criatures de gèneres diferents pot contribuir a perpetuar aquestes desigualtats. Comptem amb l’educació feminista i amb perspectiva de gènere adequada per encarar el repte d’educar no només persones lliures, sinó també persones conscients del seu privilegi que no oprimeixin els altres? Com interseccionen les variables del racisme i el classisme en la coeducació? Tenim l’obertura de ment necessària per escapar del binarisme i acollir a les nostres aules persones de gènere no binari? Tenim la capacitat d’oferir un espai d’experimentació i qüestionament de les estructures de gènere?
CURRÍCULUM
Mª del Carmen Agulló Díaz (Xinzo de Limia, Ourense) és professora titular de Teoria i Història de l’Educació a la Universitat de València. La seua tasca investigadora es centra en recuperar la història de l’educació de les dones, la del País Valencià, i la del seu patrimoni historicoeducatiu. Ha publicat articles en revistes d’aquestes àrees i, entre els seus llibres, es pot fer esment de Mestres valencianes republicanes i Mestres de mestres, 150 anys de formació de mestres valencianes.
És membre de l’Aula de Memòria i Història Democràtica de la UV i vicepresidenta de la Societat d’Història de l’educació dels Països de llengua catalana (ICE).
Ha rebut el premi d’Escola valenciana (2016) a la seua trajectòria professional.
RESUM DE LA PONÈNCIA
Empar Navarro Giner: la mestra valenciana amb veu, cap i cor.
Qüestionar la mirada androcèntrica de la història ens obliga a re-construir i fer visibles els llinatges de dones que han contribuït als avanços educatius, polítics i socials del conjunt de la societat i, de manera específica, de les dones.
Membre d’aquest llinatge és Empar Navarro Giner. Com a mestra és referència obligada entre els protagonistes de la renovació pedagògica i de la normalització lingüística valenciana, en especial de la introducció del valencià a l’escola. Com ciutadana republicana, cal reivindicar-la per la seua lluita política i sindical antifeixista, valencianista i feminista.
I la pedagogia de la memòria ens obliga a recordar la triple repressió a la que la va ser sotmesa per la dictadura franquista: pèrdua de llibertat, expulsió de la seua professió, i prohibicions que afectaven a la seua vida afectiva, marcades pel segell de gènere.
Empar Navarro, arrels de l’escola valenciana.
CURRÍCULUM MONTSE PAYÀ ESTEVE
Titulació i habilitacions
Diplomada en Professorat d’EGB, Ciències Humanes. Universitat València.
Habilitació en Valencià, Llengua i Literatura.
Formació
Llengües, Didàctica de les Llengues. Immersió.
Comunitats d’Aprenentatge.
Funció directiva.
Igualtat, convivència, mediació.
Inclusió, nou vinguts.
TIC.
Altres experiències professionals
Programa de ràdio: Borinots a Caramull. Elaboració i realització, patrocinat per la Conselleria de Cultura Educació i Ciència (86-87).
Publicacions:
Coautora “Escrivim, seqüències didàctiques per a l’escola”. Ed: Eumo Bullent.(2017).
RESUM DE LA PONÈNCIA
1.- Contextualització de la coeducació al centre.
Explicarem quin ha estat el nostre procés des de que començarem a treballar la coeducació al centre.
2.- Actuacions a realitzar, calendari i documents on es registraran aquestes actuacions.
Comentarem quines son les actuacions a desenvolupar per part de la comissió CIC durant els propers cursos 21/22 i 22/23.
3.- Formació.
Mencionarem la formació que ens cal (professorat, famílies, monitors i monitores del menjador i extraescolars) per a dur a terme aquestes actuacions.
4.- Alguns exemples d’activitats coordinades per la comissió CIC per tal de commemorar el 25 N i el 8 de març.
Mostrarem amb vídeos algunes activitats desenvolupades al centre.
5.- Preguntes.
Respondrem a les preguntes de les persones assistents a l’exposició, en cas de que no hi hagués prou de temps donarem el nostre correu per a que es posen en contacte amb nosaltres.
CURRÍCULUM
Naix a El Cabanyal i veí d’Algemesí, poblacions del País Valencià, és professor d’EGB en l’especialitat de Ciències humanes i mestre de valencià per la UV i la Generalitat Catalana, llicenciat i doctor en Geografia i Història, Màster en Didàctica de les Ciències Socials, Geografia , Història i Art per la Universitat de València. Actualment treballa en la Universitat Jaume I de Castelló en el Departament d’Educació.
Ha impartit nombrosos cursos de formació al professorat, patrocinats per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, les Universitats valencianes i els Moviments de Renovació Pedagògica així com Escoles d’Estiu i de la Tardor.
Divulgació de la ciència durant els set anys d’assessor dels Centres de Professors d’Alzira i Xàtiva (País Valencià), dirigint grups de treballs sobre el tema. Quinze anys impartint cursos de “El Poalet de la Ciència” (La galleda de la ciència) a les Escoles d’estiu Rosa Sensat de Barcelona, Menorca, Marina-Safor, la Ribera, Universitat Jaume I de Castelló, Universitat de València, Universitat La Florida, i Cefires (Centres de Professors) de Sagunt, Alzira, Ondara, Vinaròs, Castelló, València i Torrent, CEP de Conca.
Divulgació de la ciència a través de “La canya de la Ciència” en escoles d’infantil i primària, i activitats organitzades per ajuntaments com Gandia, Potries, Bétera, Guadassuar, Algemesí, EPA d’Elx… formant part del grup de recerca La maleta de la ciència.
Ha escrit uns cinc-cents articles en revistes d’àmbit universitari i didàctic com a Quaderns de Geografia (Universitat de València), Millars (Universitat de Castelló), Papers de Geografia (Universitat de Múrcia), Revista de Teoria i didàctica de les Ciències Socials (Universitat dels Andes-Veneçuela), Quaderns Interculturals (Universitat de Valparaíso-Xile)…
Ha guanyat el primer premi d’innovació educativa de la Universitat Jaume I en la seva primera i tercera edició, el d’Innovació Educativa de la Conselleria d’Educació (2006), materials interculturals de la Conselleria d’Educació (2008), així com uns altres de la Fundació Baldiri Reixach, Ajuntaments… Està enamorat de la família, gaudeix dels amics i li encanta la llimona i les vacances. Aprèn i se sorprèn tots els dies i creu en els reis… mags.
RESUM DE LA PONÈNCIA
Joc de taula: 9 mestres valencianes compromeses
Comissió d’Educació d’Escola Valenciana – País Valencià (València)
Des de la Comissió d’Educació de la Federació d’Escola Valenciana ens vàrem proposar per un costat reivindicar aquesta realitat a sovint oblidada i en altres ocultada, i fer-la realitat creant un material adient basats en els següents principis:
a) Compromís social
Entenem la necessitat de crear materials innovadors i apostar per l’R+D+i en l’àmbit docent. Una aportació original que connecte de forma transversal els nostres interessos a partir de realitats tangibles i manipulatives als centres escolars, enllaçant igualtat de gènere + renovació pedagògica + compromís social.
b) Visibilitat
Entenem que la FEV hem de fer-nos encara més visibles aprofitant la xarxa que hem aconseguit al llarg d’unes quantes dècades. És per això que hem decidit dedicar una part important del nostre esforç a confeccionar una sèrie de recursos que es puguen difondre fàcilment per tot el país.
Aquesta primera proposta de material consisteix en la confecció d’un joc matemàgic de 9 mestres renovadores que en major o menor mesura han estat respectuoses i han potenciat el valencià. Es tracta d’un recurs que pretenem aportar a totes les escoles del país amb uns continguts que no caduquen i que es pot convertit en ambaixador dels nostres objectius.
Al tractar-se d’una pràctica lúdica i automàtica basada en pensar en una mestra i l’altre l’endevinar-la, trenca per complet els entrebancs previs d’uns altres materials i crea lligams emotius. Es tracta d’un material transversal per a jugar entre amistats, familiars o com a suport del currículum, al temps que donen a conèixer dones exemplars que a ben segur tenim d’altres similars molt a prop.
RESUM DE LA PONÈNCIA
Títol
Coeducacció. Eines pràctiques per aplicar la coeducació.
Dinamització
Alumnes del CFGS Promoció per a la Igualtat de Gènere de l’IES Ribalta de Castelló.
Objectiu
Donar eines al professorat perquè apliquen la coeducació a les aules del País Valencià.
Descripció
El taller constarà de diverses activitats lúdiques, participatives i actives des de les quals es reflexionarà sobre la necessitat d’aplicar la coeducació a les aules i els entrebancs que s’hi troben. A més, s’analitzaran els eixos del Pla director de Coeducació de la Generalitat Valenciana incidint en la seua vessant més pràctica. D’aquesta manera, es donaran eines per facilitar la incorporació de la perspectiva de gènere en els continguts, el llenguatge, els espais i les relacions en els centres educatius. Per últim, s’incidirà en els reptes futurs de la coeducació en el marc de l’escola valenciana i la consolidació de la figura professional de la promoció per a la igualtat de gènere en l’àmbit educatiu.
RESUM DE LA PONÈNCIA
La coeducació és una estratègia implantada en el centre des de 2007 mitjançant el Pla d’Igualtat, amb l’objectiu d’adquirir les competències que permeta a l’alumnat relacionar-se amb el seu medi social i cultural des del principi d’igualtat, prevenint la violència i la desigualtat per raó de gènere.
Els principals objectius del pla d’igualtat de l’IES Tirant Lo Blanc són:
Part del professorat del centre ens vam constituir L’Associació Tirantianes, amb el propòsit d’impulsar diferents accions educatives amb la finalitat d’educar i formar la joventut en la cultura de la igualtat i convivència.
Les accions que ens vam proposar van ser les següents:
Ací vos aportem la tasca que hem estat realitzant durant aquests anys.
http://iestirantloblancgandia.es/tirantianes/
http://iestirantloblancgandia.es/tirant-digualtat/
http://iestirantloblancgandia.es/microrelats/
CURRÍCULUM
Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials. Profe de música a l’IES Vicent Gandia de Castelló de la Ribera. Músic amb DANI MIQUEL i ELS MAMEMIMOMÚSICS. Coordinador a l’IES Pare Arques de projectes d’innovació educativa com OLIVETA, o PELS CAMINS DE DIÀNIA: LA VIA VERDA DEL TREN DELS ANGLESOS. També hem dut a terme a l’institut RESISTÈNCIES ARTÍSTIQUES com LA PASSIÓ DELS COMUNS, a l’any 2018, o SOUNDPAINTING, a l’any 2021.
RESUM DE LA PONÈNCIA
COM CUINAR UN RAP
A classe, amb l’alumnat, m’he escabussat en la creació de lletres, de bases musicals i l’enregistrament de les nostres cançons, partint del RAP com a estil musical de referència. Tractem que aquestes cançons que nosaltres parim aporten mirades que ens ajuden a percebre amb més claredat temes com la perspectiva de gènere, la diversitat sexual o les desigualtats reals per fer front a la vida, per citar-ne alguns.
Així, convertim aquest projecte en un dels eixos vertebradors de la coeducació al nostre centre.
En aquest taller ens aproximarem a les possibilitats que ens ofereix aquest projecte, posant en pràctica algunes de les seues activitats creatives.
CARME IVARS RONDA
Llicenciada en Sociologia, i Màster Universitari en Estudis de Gènere i Desenvolupament Professional per la Universitat de Sevilla.
Feminista des de l’activisme i en el vessant professional, compta amb una extensa experiència en processos creatius d’elaboració de materials coeducatius: contes, jocs, guies didàctiques, etc., com La Perruca de Lucca lapelucadeluca.com o Tutty, un joc de diversitat familiar tutty.eu.
Formadora de gènere en diversos centres educatius de secundària i coordinadora i formadora dins del programa municipal Xàbia Diversa, un projecte de diversitat sexual i de gènere dirigit als centres educatius de secundària en el qual assessora el professorat i l’alumnat.
Co-creadora de la Naturadora, entitat dedicada a la coeducació i creació de materials educatius des dels vessants del feminisme i l’ecologisme (lanaturadora.com).
TERESA DE LA CRUZ JORDÀ
Soc Llicenciada en Biologia i Ciències de la Mar, Màster en Educació Ambiental i Desenvolupament Sostenible, i Màster en Sexologia i Gènere.
He estat professora de formació de persones adultes durant 16 anys. Forme part del projecte de la Naturadora des de la seua creació en 2007, des d’on entre a les aules de primària i secundària per portar a terme propostes coeducatives i d’educació afectiva i sexual.
Tinc experiència en el desenvolupament de projectes de coeducació i materials didàctics, soc coautora de la Perruca de Luca lapelucadeluca.com i de Tutty, un joc de famílies diverses tutty.eu.
He participat, tant en l’àmbit professional com des de l’activisme, desenvolupant campanyes de prevenció de violència de gènere i projectes d’intervenció social de caràcter feminista, principalment de reconeixement del treball de les dones en el desenvolupament local.
RESUM DE LA PONÈNCIA
Proposta de títol: Aplicacions didàctiques de la coeducació, el projecte de La Perruca de
Luca.
La nostra xerrada anirà dirigida a contestar algunes preguntes com: potenciem valors igualitaris?, Quins models d’imitació els estem proporcionant? Com participem les persones adultes de la reproducció de la diferenciació de gènere? Quina educació sexual els estem oferint? A partir de l’experiència concreta del projecte de la Perruca de Luca, un conte per a gent valenta, donarem resposta a les preguntes i mostrarem l’aplicació que alguns centres educatius ja han dut a terme.
CURRÍCULUM
El Pinós, 1980
Filla de Merce, néta de Filo
Periodista social, activista feminista
Sóc autora de l’Agenda d’Expertes de la Unió de Periodistes Valencians i del projecte ecofeminista de memòria i territori Relats d’Agüeles. Tècnica d’Escola Valenciana a les comarques del sud, col·labore en La Veu, El Salt PV i À Punt. Acompanye diverses organitzacions socials en els seus processos de comunicació (FADIT, Mercat Ecològic d’Elx, ADR Camp d’Elx, GAL Sud d’Alacant, Observatorio del Vinalopó, ADELA-CV, APAEX Elx…). Formadora en educació mediàtica i comunicació no sexista amb comunitats educatives i professionals. Participe en diferents projectes i espais feministes, com la Plataforma El Pinós contra la Violència del Gènere, CPL Terres del Vinalopó i la Xarxa de periodistes i fotoperiodistes feministes del País Valencià Les Beatrius.
Abans, coordinadora de la jornada Violències masclistes, feminisme i comunicació, de les Corts Valencianes i la Va unir de Periodistes (2019) i periodista de l Congrés Internacional de Violència de Gènere de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx (2018). Redactora (2011-2012) i gestora de continguts web de la UMH (2014-2016). Periodista en Canfali El Semanal (2004-2009). Coordinadora del Club de lectura feminista La Tribu Elx (2016-2018).
Formació acadèmica
Llicenciada en Periodisme. Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx.
Màster Universitari en “Investigación en Nuevas Tendencias en Antropología: Escenarios de Riesgo
y Alternativas de Postdesarrollo”. Universitat Miguel Hernández d’Elx (no finalitzat).
Cursos de Publicitat i Relacions Públiques. Universitat d’Alacant (UA).
Monitora d’Educació Ambiental. Servei Valencià d’Ocupació i Formació. Acadèmia Mercantil d’Elx.
Formació especialitzada
Comunicació i perspectiva de gènere.
Gènere, igualtat i violència de gènere.
Medi ambient, ruralitat i sobirania alimentària.
Migracions.
Salut, addiccions i discapacitat.
Feminismes, activismes i voluntariat.
Comunicació per a la transformació social.
CURRÍCULUM
Marina Subirats Martori va estudiar filosofia i sociologia a Barcelona i a Paris. Ha sigut catedràtica de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, directora de l’Enquesta Metropolitana de Barcelona, directora del Instituto de la Mujer del Ministerio de Asuntos Sociales i regidora d’educació a l’Ajuntament de Barcelona. Ha escrit diversos llibres i articles sobre aspectes d’educació, de gènere i d’estructura social de Catalunya. Actualment és catedràtica emèrita de la UAB.
RESUM DE LA PONÈNCIA
La coeducació, model d’un canvi cultural igualitari
La coeducació es va iniciar amb la idea d’educar conjuntament els nois i noies i acabar amb la marginació educativa de les dones. Era el final del segle XIX i començaments del XX. En aquest moment la coeducació planteja uns reptes molt interessants, perquè constitueix un model per veure com podem canviar la cultura de manera que no solament les dones puguem accedir-hi plenament, sinó que també la transformem perquè inclogui tot allò que hem anat produint al llarg dels segles, i que és indispensable per a la vida. I ho posi a l’abast no només de les nenes i noies, sinó que ho converteixi en universal, completant una cultura androcèntrica que en aquest moment és insuficient.
Estem creant així un model d’investigació/acció que pot ser útil per a la construcció d’una cultura més democràtica, en la que tots els grup socials aportin les seves creacions i tots puguin també gaudir de tot el saber i la bellesa que la humanitat ha anat acumulant.
CURRÍCULUM
Najat El Hachmi Buhhu va néixer al Marroc i resideix a Catalunya des dels 8 anys. És llicenciada en Filologia àrab per la Universitat de Barcelona. Col·labora habitualment en la premsa i en diferents emissores radiofòniques.
L’estranyesa de sentir-se part de dos llocs i la seva voluntat d’acostar els dos mons als quals se sentia pertànyer, la van portar a escriure el seu primer llibre Jo també sóc catalana (Columna, 2004).
Entre les seves obres de ficció cal destacar la seva primera novel·la, L’últim patriarca (Planeta, 2008) que va rebre el Premi Ramon Llull 2008, el Prix Ulysse i va ser finalista de el Prix Méditerranée étranger; La caçadora de cossos, publicada simultàniament en català i en castellà (Columna – Planeta, 2011); La filla estrangera (Edicions 62 – Destino, 2015), que va merèixer el Premi BBVA Sant Joan de Novel·la i el Ciutat de Barcelona i la reeixida Mare de llet i mel (Edicions 62 – Destino, 2018). També ha publicat un assaig sobre feminisme i Islam que li ha merescut grans elogis de crítica i públic, Sempre han parlat per nosaltres (Edicions 62 – Destino, 2019).
La seva última obra publicada és la novel·la Dilluns ens estimaran (Edicions 62 – Destino, 2021), mereixedora del Premi Nadal 2021.
RESUM DE LA PONÈNCIA
EL REPTE DE COEDUCAR EN UNA SOCIETAT MULTICULTURAL.
La identitat cultural com a reconeixement planteja la qüestió més profunda de si una comunitat política compromesa amb els drets d’igualtat i de llibertat dels individus pot també defensar drets col·lectius per a les minories culturals. La diversitat cultural és una realitat, però totes les cultures, siguin majoritàries o minoritàries, incorporen un repertori de conductes d’acord amb un conjunt de valors.
La resposta la tenim en l’educació que tendeix a desenvolupar la competència critica o la capacitat de preguntar, qüestionar els fets, les informacions, explicacions i valoracions, d’analitzar-les, acceptar-les o rebutjar-les totalment. L’adquisició d’aquesta competència critica queda seriosament danyada si no aquesta inspirada per la coeducació, ja que és l’únic instrument educatiu que posseïm per a garantir la plena igualtat entre els sexes. La coeducació toca l’assumpte ampli i complex de l’educació sexista. Educar en coeducació significa educar sobre la igualtat entre els sexes, això és, el que cal saber sobre drets i deures. Educar en coeducació significa també el que podem aprendre fent d’una determinada manera. Finalment, educar en coeducació consisteix a adquirir un conjunt de coneixements, habilitats, actituds, valors i disposicions que ajudin als futurs adults a no assumir els rols determinats per la ideologia, normes i estereotips sexuals.
CURRÍCULUM
Professor del Màster d’Atenció Primerenca i Necessitats Educatives Especial de la VIU (Universitat Internacional de València).
Presidència IRIS Associació per l’Educació Basada en Evidències.
Membre del seminari “A muscles de gegants” de València, Comunitats d’aprenentatge i Actuacions Educatives d’Èxit.
Membre del seminari “A muscles de gegants” de Benidorm de Comunitats d’aprenentatge i Actuacions Educatives d’Èxit.
Membre del grup de Formadors en Schools as Learning Communities i Actuacions Educatives Mestre d’educació primària al CEIP Camp de Túria de Riba-Roja de Túria (València).
Estudiant de doctorat de pedagogia per la Universitat Rovitra i Virgili.
Màster Universitari en Investigació Aplicada en Estudis Feministes, de Gènere i Ciutadania per la Universitat Jaume I de Castelló.
RESUM DE LA PONÈNCIA
Títol: Noves masculinitats.
Homes que qüestionen la masculinitat hegemònica.
Ja hem vist que els homes haurien de tenir un paper central en la prevenció i l’abordatge de la violència.
Si no es comença a treballar per canviar radicalment el model de masculinitat hegemònica, serà difícil avançar cap a una societat més justa i menys violenta, tant per les dones com pels homes. De fet, la masculinitat hegemònica també limita les oportunitats de desenvolupament lliure dels homes i els xics, i castiga molt durament aquells que se surten dels mandats de gènere de la masculinitat.
És urgent plantejar unes masculinitats diferents, “noves”, per trencar amb el model tradicional dominant; i “plurals”, per sortir de la imposició d’un model únic. Unes noves masculinitats que es desvinculin de la necessitat d’exercir violència, de dominar i de ser un heroi a tota costa.
CURRÍCULUM
Llicenciada i Doctora en Psicologia amb la tesi titulada: “La coeducació en un centre educatiu: anàlisi del pati escolar” amb la nota d’excel·lent Cum laude al gener de 2016. Acreditada per la AVAP en la figura de Professora ajudant Doctora. La meva tesi va rebre un reconeixement per part de l’Ajuntament de València en els IV Premis a la innovació urbana al desembre de 2019. Com a docent he anat passant per la formació contínua a empreses, seguida com a professora en Cicles Formatius per a finalitzar en la docència en Graus Universitaris i Màster. He participat en diferents projectes Europeus adquirint més destreses no sols curriculars o formatives, sinó de desenvolupament d’eines de gestió i presa de decisions en col·laboració amb altres entitats de caràcter internacional: EQUAL DIGUES-ME, EQUAL AG METALL, EQUAL EUROCENTROS DE LA MAR, etc.. D’altra banda he tingut la satisfacció de poder treballar molt de prop amb la Conselleria d’Educació com a assessora i docent en multitud de formació relacionada amb el meu àmbit d’especialització: la coeducació i els patis. A demanda de la Conselleria vaig crear una guia de Patis coeducatius disponible en REICO GVA. A nivell artístic vaig aconseguir pressupost per a dirigir el Documental “Patis vius, patis coeducatius” (documental premiat per l’Ajuntament de València) El treball de camp a les escoles m’ha permès desenvolupar-me com a investigadora i dur a terme publicacions relacionades amb aquests temes. Sóc autora de publicacions d’impacte universitari així com de capítols de llibres relacionats sempre amb el desenvolupament de competències transversals i amb la perspectiva de gènere. Destacar la meva participació en el projecte d’I+D+I de grups emergents titulat AUCO. He dirigit el Projecte Alerta Convivència per a la Diputació de València amb l’objectiu de prevenir l’Assetjament escolar o bullying i sóc autora de la Guia sobre la prevenció de l’assetjament escolar o bullying.
RESUM DE LA PONÈNCIA
PATIS COEDUCATIUS
Xiquetes i xiquets parteixen d’una diferent socialització en molts àmbits de la vida. Les persones naixem amb un sexe determinat i també amb una imposició cultural distinta (la masculina o la femenina) causada per l’aprenentatge del gènere.
El gènere s’aprén del contacte i interacció amb la resta de persones, d’observar conductes, imitar rols, gustos, interessos, professions, formes d’expressar els afectes i les emocions, de conformar-nos a l’expectativa social projectada a partir del nostre sexe, etc.
I que es manifesten de forma diferenciada en els homes i en les dones.
Cal tindre en compte que, quan parlem d’homes i dones (xiquets i xiquetes), com d’un tot homogeni, com una essència, no estem, clar està, identificant tots els homes amb els atributs o estereotips negatius de la identitat masculina, ni de les dones amb els trets del victimisme i l’opressió. El que sí pretenem, és donar una explicació a les influències del patriarcat en la vida de les persones. Aquest es presenta agressiu, jeràrquic, conservador, essencialista i està valent-se de la por de les persones per no desaparéixer. La por dels homes a perdre els privilegis. La por de les dones a agafar la responsabilitat de la pròpia vida i dels propis desigs. La por de totes les persones diferents i marginades per la seua identitat. (Rosa Sanchis Caudet, 2006, pàg. 15).
Avui en dia, encara s’observa una imatge totalment estereotipada i poc diversa en els personatges masculins i femenins als mitjans de comunicació, ens intenten vendre joguets diferenciats per a xiquets i xiquetes cada nadal; les activitats extraescolars presenten una gran diferenciació marcada per qüestions de gènere; les professions i orientacions vocacionals segueixen tenint una càrrega segregada molt important; i, als centres educatius, les tasques vinculades amb les cures (sobretot a infantil) i amb les responsabilitats familiars sobre temes escolars, recauen majoritàriament en les dones.
Aquesta transmissió d’estereotips i rols de gènere té, en moltes ocasions, caràcter inconscient i es troba dins del currículum ocult.
La influència de l’estereotip i de les qualitats pròpies que s’associen a dones i homes es projecten en forma de caricatura i resumeixen gràficament les atribucions que s’espera de cada sexe (Geneviève Fraisse, 2016). L’oposició als manaments de gènere i a l’assumpció binària dels gèneres (sols existeixen els masculins i femenins), és una gran responsabilitat i funció de la coeducació.
Habitualment, acabem fent nostre el discurs socialment construït. En aquest cas, assumint el gènere, no com un constructe social fruit de l’aprenentatge, sinó com una categoria dicotòmica que resideix en l’interior de les persones (Joaquín Piedra, Rafael García, Águeda Latorre i Carlos Quiñones, 2013).Deconstruir els estereotips de gènere és imprescindible si volem dissenyar noves socialitzacions igualitàries que trenquen la idea el gènere com a destinació, la possibilitat de nous models de feminitat i masculinitat passa, indubtablement, per qüestionar els mandats culturals hegemònics (Carmen Ruiz- Repullo, 2017, p.172).
És per aquest motiu que cal treballar de forma coeducativa i alliberar-nos de la càrrega que suposa l’aprenentatge d’un gènere que redueix l’expressió de la llibertat i de la diversitat.
Caldria obrir la mirada i atendre els aprenentatges del gènere que, de forma distinta i injusta, puga estar tenint el nostre alumnat, és una tasca curricular igual d’important que saber llegir, sumar o memoritzar les diferents parts del cos humà. Educar per una ciutadania que visca positivament la diversitat i combata el sexisme i la violència de gènere és un dels principals reptes del sistema educatiu.
Seria necessari, no obstant això, reconéixer si tenim els coneixements, estratègies i la motivació necessàries per a iniciar l’apassionant procés de reconéixer i desarticular, el nostre propi gènere.
Tenim una de les professions més importants del món, ho sabem i no ho hauríem d’oblidar mai. L’escola és un dels motors del canvi social amb més poder que existeix, i tu, afortunadament, formes part d’aquesta maquinària.
BREU BIOGRAFIA
DADES PERSONALS
El meu nom és Maite Naranjo i vaig nàixer a Almussafes, València el dia 3 de setembre de 1981, i a dia de hui visc al barri de Russafa de la ciutat.
Actualment sóc professora de geografia, història i història de l’art en l’Institut del Grau de València.
FORMACIÓ ACADÈMICA
Em vaig llicenciar en Història cursant també i paral·lelament matèries específiques d’Història de l’Art en la Universitat de València.
Posteriorment vaig aconseguir el Certificat d’Aptitud Pedagògica i vaig preparar les oposicions per a ser professora de geografia, història i història de l’art aprovant-les aquell mateix any 2007, a Barcelona. Des de llavors i fins ara he participat en nombrosos cursos i jornades de formació permanent per al professorat a Catalunya, la Comunitat Valenciana i també a Anglaterra. La meua formació permanent com a professora, ha sigut diversa, centrant-se en l’actualització de continguts en les meues disciplines, el C1 i la capacitació AICLE per a impartir-les en llengua anglesa, però sempre i sobretot en coeducació.
També he participat en diferents projectes d’innovació i de creació de materials educatius per a les ciències socials, destacant també la creació de materials per a la visibilització de les aportacions de les dones a la història, la geografia i la història de l’art.
TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL COM A PROFESSORA
Com a professora, he impartit classes de geografia, història i història de l’art i també d’Educació per a la Ciutadania, valencià i anglés, tant en Educació Secundària Obligatòria com en Batxillerat i Formació Professional Bàsica.
Durant deu anys vaig estar treballant per al Derpartament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i aquest és el cinquè any que ho faig per a la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana. En totes dues administracions he sigut tutora i he tingut càrrecs de responsabilitat i coordinació, com a cap de departament, coordinadora d’activitats i serveis, impulsora del pla de lectura, coordinadora de formació del professorat i coordinadora d’igualtat i convivència. També vaig formar part de l’equip directiu de l’Institut Pont del Diable de Tarragona com a Coordinadora Pedagògica.
D’altra banda, he format part de l’equip de mediació educativa en dos centres educatius diferents i en aquest moment estic contribuint a la creació i coordinació d’aquest servei en el meu centre actual.
Actualment estic acabant el màster d’Estudis de Gènere i Polítiques d’Igualtat de la Universitat de València, del qual només em queda per acabar el Treball de Fi de Màster.
PARTICIPACIÓ I COORDINACIÓ DE PROJECTES COEDUCATIUS
Durant la meua trajectòria professional, a més de tindre sempre un enfocament coeducatiu en les meues matèries i classes, he participat i coordinat diferents projectes coeducatius: organitzant formació específica per al professorat, formant grups d’alumnes per a la mediació igualitària, creant materials coeducatius en grups de treball per a les ciències socials i coordinant projectes coeducatius i multidisciplinaris de centre com per exemple:
Dones a la història de Catalunya, Mediadores Per La Igualtat, Com s’ho “Curren” les Dones de Sollana o L’Espai Violeta de l’IES El Grau, entre altres.
Actualment, forme part del Claustre Virtual de Coeducació i de l’Associació Valenciana de Coeducació, per a la qual he estat elaborant guies breus per al professorat, per a l’ús de materials audiovisuals coeducatius. D’altra banda, també estic participant en la creació de materials educatius no androcèntrics, d’història i història de l’art, en el projecte Erasmus+ Women’s Legacy coordinat per Ana López-Navajas.
CURRÍCULUM
Les dos germanes són Mestres d’Educació Infantil i Primària, llicenciades en Psicopedagogia amb premis extraordinàries en ambdues carreres i Doctores en Psicologia Evolutiva i Didàctica amb menció Cum Laude per la Universitat d’Alacant.
Alejandra és la cap d’estudis de l’escola i tutora d’infantil. A més, és professora associada a la Facultat d’Educació a la Universitat d’Alacant on imparteix assignatures al Grau d’Infantil i Primària.
Belén és tutora de primària. També és professora associada a la Universitat Internacional de València on imparteix assignatures al Màster de Psicopedagogia.
Totes dues tenen diferents publicacions en l’àmbit científic i d’investigació amb format revista, pòster o llibre.
Totes dues segueixen una metodologia de treball activa, participativa i basada en l’aprenentatge per projectes. La metodologia TIL forma part de la seua línia de treball de les llengües.
RESUM DE LA PONÈNCIA
El tractament integrat de llengües és una línia de treball de les llengües que es va encetar al centre fa més de vint anys. No obstant, al llarg dels anys ha anat perdent-se una mica i és per això, que el claustre de mestres va veure la necessitat de reprendre-ho. Al llarg d’aquests últims tres cursos el centre ha realitzat un treball de reflexió i síntesi per tal d’encaminar l’aprenentatge de les llengües cap a una visió més funcional, tot i partint de les tipologies textuals.
En la present exposició es parlarà al voltant d’eixa reflexió, les conclusions a les quals s’ha arribat i com s’està portant a terme dia dia en l’aula.
CURRÍCULUM
Cristina Miralles Martorell, Llicenciada en Filosofia i ciències de l’educació amb data 5 d’octubre de 1989, diplomada en magisteri amb data 27 de juliol del 2001. Mestra especialista d’anglés en el CEIP Rei En Jaume (Xirivella) des de l’1 de setembre de 2006. Ha impartit ponències sobre metodologia CLIL els anys 2007/08 i 2010. Mestra especialista d’anglès al CEIP Teodoro Llorente des de l’1 de setembre del 2020.
RESUM DE LA PONÈNCIA
Amb l’ús de la metodologia TILC en totes les llengües i àrees es pretén aconseguir millores tant en la competència lingüística com en la valoració de les diverses llengües en contacte. Es tracta d’emprar les distintes destreses que ens proporcionen les eines per a millorar la nostra competència lingüística dintre dels paràmetres emprats al Marc Comú Europeu de Referència mitjançant el Portfolio Europeu de les Llengües. El caràcter transnacional de les llengües fa que la mediació entre parlants de distintes cultures li done un paper rellevant a la llengua en la creació de l’espai i les condicions per a comunicar-se, col·laborar per a construir un significat nou, animar a altres a fer-ho i transmetre la informació nova de forma apropiada.
Tot açò ho podem veure en l’aplicació del Portfolio Europeu de les Llengües amb la inclusió del projecte d’intercanvi Bocairent-Xirivella.
CURRÍCULUM IMMACULADA LÓPEZ PRIMO
Formació acadèmica
Master Direccion de empreses. EDEM 2002.
Diplomada en Magisteri, especialista en Educació Infantil. Universitat de Valencia (1.987/1990).
Master Direcció d’empreses. EDEM 2002.
Experiència professional
Professora Educació Infantil al centre La Nostra Escola Comarcal Picassent. (1991/3028)
Directora General La Nostra Escola Comarcal. (2005-2018)
Càrrecs
Presidenta de la Fundació Horta Sud.
Membre del Consell Rector de la UCEV (Unió de cooperatives valencianes d’ensenyament).
Consellera del Consell Escolar de la Comunitat Valencia.
Membre Consell Rector d’Akoe Educació.
Membre del Museu Comarcal de Torrent.
Membre Consell Rector de Caixa Popular.
Membre del Fòrum Europeo de Administradores de la Educació del País Valencià.
Participà en IDECO; Guaix, Federació Escola Valenciana i Guaix.
Formació
Curs Cefire Torrent: “El joc com a recurs didàctic” 1992.
Proyecte de Formació en centres. Cefire Torrent. Grup de treball. “El circ en l’Educació Infantil”. Premi Innovació Pedagògica. 1993.
Curs Cefire Valencia “La utilització de mapes conceptuals en l’Educació Infantil” 1993.
Jornades Escola d’Estiu del País Valencià. Ponència “La participació dels pares i mares en el procés d’aprenentatge, Un projecte d’Escola.” 1994.
Congrés Mundial de Educación Infantil. Marbella 1995.
VIII Congreso estatal de cooperativas de enseñanza. “El projecto Educativo en la escuela Cooperativa”. Madrid 1998.
XVII Curs de directius d’Economia social. Fevecta. 1999.
Jornades “Lideratge i Direcció al segle XXI”. EDEM. Florida 2001.
RESUM DE LA PONÈNCIA
Analitzar en quins contextos esta minoritzada la nostra llengua es la clau per assegurar la vitalitat del valencià.
De vegades, els hàbits lingüístics d’alumnes d’escoles i instituts als centres educatius es percep especialment el predomini del castellà.
Ens plantegem com a objectiu que els infants i els joves facen servir el valencià en activitats que no solament es vinculen al món acadèmic, sinó també en contextos més informals i associats al joc en el temps d’esbarjo, a més dels vessants musical, cultural….
Al nostre pati la immersió lingüística es dona a partir de l’aprenentatge significatiu del vocabulari específic en els diferents espais: zones de joc, tallers jocs populars, hort, galliner, espai musical, …. a més a mes de fomentar en diferents activitats planificades per l’estima i per tota la nostra riquesa cultural.
CURRÍCULUM
Diplomat en Professorat d’EGB (1984), Llicenciat en Filosofia i Lletres (1987) i Doctor en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant (2000) amb la tesi doctoral titulada Els programes educatius bilingües de la comarca de l’Alacantí. Estudi sociolingüístic, que va obtenir la qualificació d’excel·lent cum laude per unanimitat i el Premi Extraordinari de Doctorat.
Ha exercit docència com a mestre i com a professor agregat de batxillerat. Des del curs 1991-92 treballa a temps complet al Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, on és professor titular d’universitat. Actualment imparteix docència a la Facultat d’Educació, en matèries de l’àmbit de la didàctica de la llengua i de la literatura i la innovació i investigació educatives.
Ha exercit diversos càrrecs de gestió universitària, entre els quals destaquem la subdirecció i la secretaria del Departament de Filologia Catalana, la coordinació de la Prova d’Accés a la Universitat de l’assignatura “Valencià: llengua”, la secretaria i la direcció de la Seu de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana a la Universitat d’Alacant i la secretaria acadèmica de la Facultat d’Educació, càrrec que ocupa en l’actualitat.
Ha investigat principalment en l’àmbit de la sociolingüística, amb una atenció específica a les relacions entre sociolingüística i educació. En aquest camp ha publicat dos llibres (La percepció de la vitalitat etnolingüística pels jóvens de l’Alacantí, 2004 i El model de llengua i la seguretat lingüística dels jóvens valencians, 2006) i nombrosos capítols de llibres i articles en revistes especialitzades. En els darrers anys, ha començat una nova línia d’investigació sobre la lectura.
RESUM DE LA PONÈNCIA
D’ençà del 2018, el model lingüístic educatiu valencià és el que figura a la Llei 4/2018 de plurilingüisme. L’objectiu del nostre treball és, en primer lloc, a partir de l’anàlisi de la greu situació del valencià/català en la societat i en el sistema educatiu, constatar la inadequació de la Llei per a assolir els objectius que es proposa. Cal plantejar un model alternatiu tot actualitzant, concretant i ampliant el que proposava l’Informe presentat per les Unitats per a l’Educació Multilingüe de les universitats d’Alacant, Castelló i València a l’administració educativa valenciana, i desenvolupar de manera succinta la gestió de les llengües a tots els nivells del sistema educatiu. Finalment, debatre amb una certa profunditat el tema polèmic de la separació o l’ús conjunt de les llengües com a opcions excloents o complementàries en la interacció didàctica.
CURRÍCULUM
Diplomada en Professorat d’EGB, especialitat Educació Infantil.
Tot i que vaig iniciar la meua trajectòria professional com a funcionària de l’Administració de Justícia, amb els anys vaig reprendre la meua vocació inicial, obtenint plaça en el cos de Mestres, en l’especialitat d’Educació Infantil. Des de fa 10 anys, ocupe plaça definitiva de mestra al CEIP Concepción Arenal de Vila-real, on he exercit com a tutora de diversos grups d’Educació Infantil. També he desenvolupat les tasques de Coordinadora de Formació en Centres durant 9 anys.
He documentat part de la meua experiència a través de la publicació de l’article “El proyecto “Escola Oberta” a la revista Márgenes: Márgenes Revista De Educación De La Universidad De Málaga.
Forme part de la Junta del Moviment de Renovació Pedagògica de Castelló, i del grup de treball BUFANÚVOLS. També participe en el projecte de reciclatge creatiu RECREACAS.
Els meus interessos personals inclouen la investigació i la formació continuada. He realitzat diversos cursos sobre temes com les TIC, Pedagogia Montessori, Escola Viva i Activa, Literatura infantil, Projectes de Treball, TIL-TILC, disseny d’espais, ambients i contextos d’aprenentatge, inclusió…
En els darrers cursos, he orientat el meu interés cap a l’enfocament Reggio Emilia, i he realitzat formacions amb lles atelieristes Carlotta Ferrozzi, Yunisley Balmaseda i Mara Davoli.
RESUM DE LA PONÈNCIA
En la meua intervenció, dins de l’eix Inclusió i plurilingüisme, parlaré sobre la nostra experiència a l’aula, en un context on conviuen diferents llengües i cultures. Des de fa més de 10 anys, sóc mestra d’infantil al CEIP CONCEPCIÓN ARENAL de Vilareal.
Aquesta escola pública és un centre multicultural amb un elevat percentatge d’alumnes d’origen estranger i una gran riquesa lingüística i cultural.
Al llarg dels anys, he anat creant vincles amb les famílies. A poc a poc, deixant oberta la porta de l’aula, guanyant la seua confiança, aconseguint la seua implicació primer en xicotetes activitats dins de classe i també en reunions amb les mares, generant oportunitats per a relacionar-se entre elles i amb la mestra, valorant la seua llengua i cultura.
Era necessari fer presents les diferents llengües a l’aula: l’àrab, el bereber, el romanés, el francés…, aprofitant aquest context multilingüe que, com demostren les investigacions, afavoreix l’aprenentatge del valencià.
Per aconseguir aquests objectius, he dissenyat diferents dinàmiques i estratègies fomentant la participació i fent que les famílies se senten representades i volgudes, que entenguen que formen part de l’escola.
Aquest interés s’ha plasmat en projectes com «Escola Oberta», participació en el Porfoli de les Llengües amb activitats com «Les llengües de la nostra classe», projectes com «Receptes de casa», col·laboració amb l’OAPMI de l’Ajuntament de Vila-real, etc…
Des del convenciment que aquesta forma d’entendre la meua tasca com a mestra millora la relació entre l’escola i les famílies, afavorint la inclusió, la millora dels aprenentatges i la creació d’una xarxa on es fomenta la participació, la col·laboració i el respecte.
CURRÍCULUM
Raquel Casesnoves és Doctora en Antropologia per la Universitat de Montreal, amb una tesi sobre les actituds lingüístiques dels joves valencians. Postdoctoranda a la Universitat d’Ottawa, on va desenvolupar un programa informàtic per projectar el futur de les llengües minoritàries. Ramón y Cajal a la UPF, amb un projecte de recerca internacional per estudiar l’ús del català a València, Barcelona, Palma i Nova York. Més recentment, ha participat en un projecte sobre les trajectòries lingüístiques i els nous parlants de català, on ha analitzat en quins moments de la vida i per quines raons una persona decideix introduir en el seu repertori lingüístic el valencià i, a més, fer-ne un ús predominant.
RESUM DE LA PONÈNCIA
Per ser efectives, les polítiques lingüístiques i l’activisme lingüístic a favor del valencià s’han de fonamentar en un coneixement acurat de la realitat sociolingüística del País. Amb aquesta finalitat, la ponència oferirà un panorama sobre la situació social actual del valencià prenent com a punt de partida la recerca en sociolingüística que els ponents i altres investigadors i institucions han estat duent a terme en els últims temps. Podem dir que el valencià està en perill d’extinció? O, el que és el mateix, es transmet el valencià d’una generació a una altra? Quins són els percentatges de coneixement i ús del valencià, i com han anat evolucionant? Quines són les tendències d’ús de la llengua entre els joves? I entre les persones nouvingudes? Què són els nous parlants del valencià, i per què són importants en el procés de revitalització de la llengua? Quines haurien de ser les prioritats de la política lingüística i l’activisme lingüístic per fer front als reptes socials detectats? Abordarem aquestes i altres preguntes en un diàleg moderat per Alícia Martí.
CURRÍCULUM
Hola, sóc Rosa Amorós i sóc professora d’anglés de l’IES La Torreta a Elda, Alacant.
Vaig arribar a este centre l’any 2007 i, des del primer moment he treballat amb els meus companys del departament d’anglés i del departament de Valencià perquè l’aprenentatge de les dos llengües fóra un canvi que beneficiara el nostre alumnat.
Jo no sóc Valenciano parlant, però vaig estudiar Valencià fa molts anys en el meu institut a Villena i a més vaig cursar l’assignatura de Literatura Catalana de COU, perque sempre vaig considerar que estar en una comunitat que tenia dos llengües cooficials era una sort i un benefici, i,això és el que sempre he volgut transmetre als meus alumnes.
En 2010 vaig començar a treballar com Vicedirectora del centre i en 2011 vam començar el nostre camí amb el plurilingüisme. En 2012 vam entrar en la “Xarxa de Centres Plurilingües” i, des de eixe moment, hem implementat diferents metodologies perquè nostre alumnat es beneficiara d’este tipus d’aprenentatge. Per descomptat, sempre comptant amb el suport de les famílies, professorat i equip directiu i, realitzant tota la formació necessària per a continuar avançant.
Durant quatre anys 2016-2020 vaig ser la directora del centre IES La Torreta i també comencem un nou projecte de “Internacionalització” del nostre centre amb els Projectes Erasmus+.
Hui en dia som un dels centres acreditats i continuem participant en programes de formació del professorat, projectes de secundària i alumnat de cicles formatius que realitzen les seues pràctiques en Europa.
En el curs 2020-2021 després de deu anys en l’equip directiu vaig tornar al meu departament d’anglés com a coordinadora del projecte plurilingüe del meu centre.
Per desgràcia la pandèmia no va permetre que poguérem realitzar tot el que teníem previst per a eixe curs, però en este 2021-2022 hem millorat el nostre projecte amb noves implementacions metodològiques; co-docèncias en Anglés i en Valencià en assignatures lingüístiques i no lingüístiques, auxiliars de conversació i sobre tot, més reforç i enriquiment del nostre alumnat en a l’aprenentatge de llengües en tots els nivells del nostre centre.
Estem contents amb el nostre treball i amb l’acceptació que sempre hem tingut per part de les famílies i el professorat . Esperem poder continuar amb este projecte il·lusionant.
RESUM DE LA PONÈNCIA
L’aprenentatge de llengües del nostre centre es basa en una metodologia amb un enfocament clarament comunicatiu.
Tot el nostre alumnat en els diferents nivells, té l’oportunitat de cursar matèries no lingüístiques en valencià i anglés, però a més hem adaptat este aprenentatge de llengües en funció de les necessitats i els canvis educatius que estem vivint constantment:
Vos presentarem alguns dels projectes que estem realitzant en esta línia i les opinions del nostre alumnat.
Universitat d’Alacant (Departament de Filologia Catalana. Facultat de Filosofia i Lletres / Facultat d’Educació)
CV abreujat
Doctor en Filologia Catalana, la meua investigació i docència estan relacionades amb l’estudi i l’ensenyament de la llengua catalana. He impartit diverses assignatures relacionades amb l’anàlisi de la llengua catalana al Departament de Filologia Catalana de la UA, especialment sintaxi, morfologia i fonètica en diferents graus de Filosofia i Lletres. Igualment he impartit assignatures de Llengua Catalana d’ús tant en graus de Filosofia i Lletres com d’Educació. He assolit tres quinquennis docents. La meua investigació està relacionada amb la variació lingüística, la sociolingüística, la lingüística diacrònica, la gramàtica cognitiva, la sintaxi semàntica, la cultura popular i l’ensenyament de la llengua i la literatura especialment en l’àmbit de la llengua catalana. Diversos llibres, articles, ponències, comunicacions i conferències giren a l’entorn d’aquesta investigació. També és especialment rellevant l’elaboració de material curricular de Primària, Secundària i Batxillerat de l’àrea de Valencià (en les editorials Vicens-Vives, Marfil i Tabarca) i els manuals per a l’ensenyament i aprenentatge de valencià a l’editorial Bromera.
Títol i resum de la intervenció
L’ús, l’estima i el coneixement de la llengua en sintonia: experiències educatives al sud valencià
Fer que els estudiants assolisquen una bona competència comunicativa és un objectiu educatiu central. I aconseguir-ho en una llengua minoritzada requereix del professorat una doble faena: aquella que correspon a l’ensenyament de qualsevol llengua i aquella que es deriva de les condicions de clara inferioritat que la llengua té en el seu context social (Campos Bandrés 2018: 67; Arnau 2005: 214). És clar que l’actitud envers la llengua esdevé un element crucial en la nostra tasca com a docents. Sabem que l’afecte, la cognició i el comportament estan en sintonia (attitude consistency, vg. Jhangiani & Hammond, 2014). Per això, canviar els pensaments i els sentiments pot canviar el comportament i, alhora, quan els comportaments canvien, també poden canviar els pensaments i els afectes. L’objectiu del professorat de català que fa classe a la Facultat d’Educació és aconseguir que l’alumnat siga competent en la llengua i, també que aprenga a ensenyar-la. Les nostres assignatures de llengua fan un pas més en relació amb el mètode comunicatiu i es dissenyen amb activitats que focalitzen en l’ús i en el canvi d’actitud lingüística a fi d’aconseguir mestres competents i compromesos/es.
CURRÍCULUM
Subdirectora de Recerca i Cultura Digital del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya impulsant el Pla d’educació Digital de Catalunya 2020-2023. Amb anterioritat assessora tècnica docent co-coordinant el programa d’innovació pedagògica STEAMcat del Pla interdepartamental STEMcat.
Funcionària docent de tecnologia, Enginyera tècnica en disseny Industrial, Màster en Educació i TIC (e-learning), Postgrau en direcció de centres educatius i Postgrau en polítiques d’igualtat de gènere en l’administració pública.
Estudis i experiència laboral en art, disseny i teatre.
RESUM DE LA PONÈNCIA
Títol: Aprendre en un món digital
Vivim immersos en un món complex i canviant, en el qual la tecnologia és cada vegada més present a les nostres vides: ens comuniquem, ens informem, juguem, treballem, ens emocionem amb la tecnologia… però, com aprenem? La competència digital entesa com una competència del segle XXI esdevé clau per a una ciutadania que ha de ser crítica i responsable en l’ús que fa de la tecnologia.
Les directrius d’organismes com la UNESCO, l’OCDE o la Comissió Europea evidencien la necessitat d’impulsar la competència digital des del sistema educatiu. Segons la Unió Europea, 9 de cada 10 treballs del futur requeriran la competència digital. Pel que fa a la ciutadania, al 44% dels europeus i europees els manquen les competències digitals bàsiques, alhora que el benestar digital cada vegada es veurà més amenaçat per la desinformació, el ciberassetjament i la manca de privacitat de dades.
L’escola ha de ser permeable als canvis socials i alhora ha de donar resposta als reptes que suposa aprendre a l’era digital. La transformació digital del sistema educatiu és clau per al progrés i l’avenç del país i la seva ciutadania. Per tal de donar resposta des de l’escola a aquests grans reptes i garantir l’equitat i qualitat del sistema, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya impulsa el Pla d’educació digital de Catalunya 2020-2023, amb l’objectiu de capacitar digitalment alumnat, professorat i centres en el marc dels grans canvis socials i tecnològics que estem vivint en aquests moments i l transformació educativa.
Els nostres sistemes educatius, a més de compartir la llengua, comparteixen reptes i oportunitats comunes en el desplegament de l’àmbit digital a l’educació per tal de donar resposta a aprendre en un món digital.
CURRÍCULUM
Catedràtica de Tecnologia Educativa del departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona especialista en Tecnologies aplicades a l’Educació. Investigadora Principal del grup de recerca consolidat ARGET: Applied Research Group in Education and Technology. Ha estat IP de diversos projectes de recerca sobre Tecnologies i educació d’àmbit Català, Espanyol i Internacional.
Coordina, a la URV, el Doctorat Interuniversitari en Tecnologia Educativa (UM, UIB, UdL, URV).
Ha ocupat diversos càrrecs de gestió, entre d’altres: Vicedegana de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia (1995-1997), directora de l’Institut de Ciències de l’Educació (1998–2001) i Vicerrectora de Política Docent i Convergència a l’EEES (2002-2010).
L’any 2014 va rebre el premi a la Innovació Docent del Consell Social de la URV (modalitat col·lectiva) i el premi a la Qualitat Docent Jaume Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya. L’any 2018 va rebre el Premi de l’Impacte Social de la Recerca que atorga el Consell Social de la URV. Al 2020 va rebre un dels premis de Valorització de la Recerca de la URV.
Entre el 2011-2015 ha estat membre del Consell Escolar de Catalunya i entre el 2012 i 2019 membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya on va coordinar les avaluacions estratègiques dels equipaments Nacionals i la línia de treball d’Ensenyaments Artístics.
RESUM DE LA PONÈNCIA
Títol: Què puc fer o no a l’aula amb la tecnologia
Tot i l’evidència que estem immersos de ple en el món digital, i l’educació no se’n escapa, és necessària no perdre de vista que les tecnologies no són baretes màgiques que ens solucionaran tots els problemes. En definitiva, no són més que mitjans i recursos i, com a molt, escenaris per a promoure l’aprenentatge.
Incorporar les eines i recursos tecnològics al procés educatiu és el principal repte dels centres educatius i dels docents, però no només. En una visió de l’educació 360 i en un món hiperconnectat aquesta responsabilitat ha de ser compartida entre tots els agents educatius així que si en el procés no incorporem les famílies i la societat en general no aconseguirem l’èxit ni la qualitat educativa necessària. Perquè aquesta visió es puga desenvolupar s’ha de planificar, de manera conjunta, l’acció educativa, s’han de tenir pautes i codis d’actuació, no s’ha de deixar a la tecnologia més paper que el que li correspon i no s’ha d’oblidar que el veritable repte continua sent el didàctic i pedagògic.