La crisi sanitària causada per la COVID-19 ens va obligar a fer una docència a distància d’urgència, sense formació específica i sense recursos. El professorat va fer el que va poder o saber, a base d’esforç i bona voluntat. Una docència remota d’emergència per tal de garantir, en la mesura del possible, l’aprenentatge de l’alumnat en una situació imprevista i temporal.
Aquesta situació va posar de manifest la mancança de competència digital en el sistema educatiu actual. Ara, passat el temps, és moment de fer anàlisi i aprendre de l’experiència viscuda, corregir els errors i mancances observats i aprofitar l’oportunitat per a establir les estratègies adequades que enfortisquen el nostre sistema educatiu amb l’ús de les TIC i aconseguir que el nostre alumnat arribe a desenvolupar una capacitat crítica per a viure com a ciutadà lliure, que puga enfrontar-se amb garanties d’èxit a la societat en què els ha tocat viure i contribuir a fer-la més democràtica, inclusiva i solidària.
La UNESCO, en la seua Declaració de Qingdao 2017 sobre TIC i Educació 2030, assenyala que les polítiques i estratègies sobre les TIC en l’educació haurien de centrar-se en explotar el seu potencial per garantir que els programes d’educació compten amb recursos adequats i equitatius, i insta els governs que donen suport a la investigació i a les pràctiques pilot per a aprofitar les tecnologies emergents amb la finalitat de transformar els sistemes educatius, equiparar l’accés a les oportunitats d’aprenentatge i facilitar una prestació de serveis d’aprenentatge intel·ligent i individualitzada.
En aquesta línia, des d’1entretants (www.1entretants.cat) considerem fonamental que l’administració educativa atenga, de manera urgent, aquestes qüestions:
- Definir la competència digital docent,tant instrumental com metodològica. Cal elaborar un document marc adient perquè el procés d’ensenyament-aprenentatge des de les TIC siga efectiu i no genere escletxes digitals.
- Garantir la presència transversal real de la competència digital en totes les àrees. Tot i que es tracta d’una de les competència establertes per les lleis educatives, s’ha demostrat que resulta insuficient tal i com s’està plantejant actualment a l’ Per això cal replantejar-s’ho i garantir que l’alumnat, en finalitzar les diverses etapes obligatòries, esdevinga competent digitalment.
- Formació digital del professorat obligatòria. El professorat ha de tindre coneixement de l’ús de les TIC i ensenyar-les al seu alumnat, acompanyant-lo en el camí cap a la competència digital com a ciutadà autònom i crític que li permetrà accedir al món tecnològicament globalitzat.
- Aprofundir en la competència informacional i mediàticadel nostre alumnat. Aquesta crisi sanitària també ha fet palesa la importància de la recerca d’informació pertinent, la necessitat de llegir críticament els discursos oficials i polítics, la capacitat per destriar la informació verídica i el tractament acurat d’aquesta per aturar la difusió de notícies falses.
- Avaluar per aprendre. És menester reduir els continguts dels currículums i insistir, encara més, en el desenvolupament de competències i l’assoliment d’uns criteris d’avaluació. Cal una avaluació per a l’aprenentatge, inclusiva i individualitzada, que desenvolupe l’autoregulació, l’autonomia i la confiança en l’
La situació viscuda ha esdevingut una oportunitat per reflexionar sobre el model d’ensenyament i l’ús de les tecnologies en educació. El professorat ha de desenvolupar la competència docent integral per al món digital (Castañeda, Esteve i Adell, 2018), és a dir, ha de ser generador i gestor de pràctiques pedagògiques emergents amb tecnologia, expert en continguts pedagògics digitals i en entorns enriquits d’aprenentatge personal i organitzatiu, sensible a l’ús de la tecnologia des de la perspectiva del compromís social i conscient del seu potencial per al canvi social, capaç d’utilitzar-la per a ampliar la seua relació amb la família i l’entorn de l’alumnat, i reflexiu.
L’alumnat ha d’aprendre a utilitzar les TIC com a instruments habituals de treball: conéixer diferents eines per a baixar, penjar, enviar i compartir diferents tipus de documents; usar vídeos educatius com a recurs formatiu i interactiu entre alumnat i professorat; fer ús dels enllaços; elaborar i publicar notícies; emprar la premsa digital com a recurs i estratègia per a aprendre a aprendre, fomentant la selecció i el processament de la informació; interactuar, relacionar-se amb els altres, cooperar, gestionar i resoldre conflictes, etc. Actualment la incorporació de les TIC en l’ensenyament esdevé una necessitat perquè en depén la qualitat de vida i el futur de l’alumnat.
Castañeda, L., Esteve, F. i Adell, J. (2018). ¿Por qué es necesario repensar la competencia docente para el mundo digital? RED. Revista de Educación a Distancia, 56. DOI: http://dx.doi.org/10.6018/red/56/6
- “Com t’imagines la nova normalitat educativa?”
El curs 2020-21 serà especial. Professorat i alumnat tenim moltes ganes de tornar a les aules, però també estem preocupats per l’evolució de la pandèmia generada per la COVID-19. Després de quasi sis mesos ens retrobarem presencialment i tot serà diferent: haurem de seguir fil per randa les instruccions de seguretat sanitàries. Però, també hauríem de ser capaços de mantenir el model d’escola que volem: humana, inclusiva, participativa, compromesa, innovadora, coeducadora, valenciana i plurilingüe. Aprofitem l’ocasió i integrem la tecnologia en l’ensenyament per millorar l’aprenentatge.